Pueblos chilenos: fotitis

Info (VI). Santiago

Tot té un inici i un final, i en aquest viatge, Santiago ha estat les dues coses...

• Dormir

o Hostal plaza de armas: al centre de la ciutat, amb una vista privilegiada de la plaça, habitacions justes amb lavabo inclòs però dutxa comuna (i difícil de graduar). A més donen al lobby i el servei wi-fi és bastant justet, habitació doble, 20000 pesos (25€).

o Hostal La Chimba: a Bellavista, lloc de decoració divertida, igual que l’ambient, hi ha festa cada dia, però que per sort no et dificulta el dormir, servei de wi-fi molt bo, l’habitació (amb bany i dutxa comú) 20000 pesos (25€).

• Menjar

o La piojera: lloc cutre però amb estil, vindria a ser un bar del gòtic però freqüentat per gent de totes les edats i condicions. Terremoto (vi dolç dolent amb bola de gelat, 1700 pesos, una mica més de 2€) La ‘réplica’ pel proper viatge.

o Restaurante Galindo: a Bellas Artes, carns a la brasa a tuti-pleni, servides en bols com de sopa, més per atipar-se que per gaudir del menjar, graellada per dos, begudes i un cafè 17400 pesos (23€)

o La casa en el aire: al patio Bellavista, bona decoració per un lloc maco per prendre alguna cosa...amb calma, doncs el servei no és el més ràpid de la ciutat. També has de tenir sort amb els possibles companys de la taula del costat, doncs estàs apretadet (a nosaltres ens van tocar uns cridaners força bordes). Per 6000 pesos (8€) pots comprar una samarreta “revolucionària”: amb 4 fotos darrera de: Salvador Allende, el Che, el Víctor Jara i el sub-comandante Marcos.

o Como agua para chocolate: sopar de cloenda a un lloc meravellós, l’ambient, la decoració simulant un patí mexicà, el servei (excepte a l’hora de cobrar) i especialment, el menjar: una safata de peix i marisc per compartir (amb una salsa de maionesa i mel espectacular, congrio amb ametlla i espinacs, un filet amb bacon i salsa de tres pebres suaus (deliciós), un gelat de postres luxuriós, aigua, vi, i un tallat 43500 pesos, (menys de 60€).

Fer

Welcome back to the real world

I és que malgrat ens agradi la muntanya, els llocs perduts i les aventures... en el fons, som urbanites.
Escric des d’un tur-bus que fa la ruta Santiago – Valparaíso, i només això ja em sembla la glòria, soc incapaç de descriure les diferències entre els busos bolivians i això.

Vam dormir a Santiago i aquest matí hem anat a xafardejar per fora la Chascona, la casa de Santiago de Pablo Neruda, hem pujat fins al cerro de san Cristobal, a part de ser un agradabilíssim espai amb els andes al fons i convertit en una església a l’aire lliure on Joan Pau II va fer missa fa 25 anys, és el lloc amb les millor vistes de la ciutat, tones i tones de ciment als teus peus i també hem visitat part dels barris de Lastarria i Bellas Artes, barris universitaris, plens de joves, botigues, bars i restaurants pels que paga la pena perdre’s mirant les façanes i la gent. Després hem agafat el metro fins la terminal de bus cap a Valparaíso, on estem ara mateix...

Cases, ciment, bars, gent, metro... tot ha contribuït a que Santiago m’agradi una mica més, i és que com deia abans som urbanites.

Fer

Santiago

Volando hacia Calama, los Andes nos acompañarán todo el viaje a la derecha, mientras que Santiago, ya quedó atrás (aunque esperamos ver más al final del viaje). Quedó atrás la bonita plaza de Armas con sus edificios coloniales y los Santiaguinos jugando al ajedrez, quedó atrás el mercado central con sus hostiones y el señor del choripán (lástima que fuera del realísimo, aunque supongo que Zamorano antes y Pelegrini ahora tendrán algo que ver), quedó atrás la estación de Mapucho con el ballet Nacional Chileno y el estreno de ‘Valparaíso Vals’ y el lindo señor que nos consiguió las entradas, quedó atrás la Piojera y los terremotos (vino moscatel con helado dentro) y el palacio de la moneda …


A ver, Santiago no es Londres o París aunque tenga un pequeño barrio así llamado, pero tiene sus cosas, en especial su gente amable y su ritmo pausado.

Una cosa graciosa que nos ha sorprendido de los lugareños es el afán por conseguir un mejor sitio, tanto una mejor localidad para ver mejor el ballet, como para avanzar en una cola del aeropuerto, son educados y tranquilos, pero cuando ven un hueco, se lanzan a conseguirlo.

Pd. No hemos dormido dentro del saco, pero no hubiera sido descabellado. Por cierto el hostal plaza de Armas a las 5.50 de la mañana NO tiene agua caliente, aunque las vistas de la plaza con la primera luz del día casi merecen la pena los estornudos de ahora.

Mire i Fer

VIVEN

I no només això, sinó que finalment hem arribat a Santiago!

Escric desde l’habitació de l’hostal plaza de armas, cèntric (al bell mig de la capital), econòmic (dormirem els dos per uns 25€) amb unes vistes precioses i un petit problema… sort que tenim els sacs de la Gemma i l’Àlex, perquè dintre d’aquests llençols no ens ficarem pas.

Deixant l’hostal de banda, Xile ja ens ha deparat unes quantes coses molt agradables només arribar: m’ha fascinat sobrevolar els Andes, són majestuosos i terrorífics a la vegada, impossible no pensar en la història de l’equip de rugby...

Després, un cop aterrats, un bus ens ha deixat davant d’una rua que celebrava el centenari de l’església Pentecostal a Xile, ha estat un xoc veure centenars de persones disfressades amb motius religiosos… i finalment, una primera passejada, amb bosses i tot, per la part cèntrica de la ciutat, una passejada que ara que la Mire ja ha sortit de la dutxa anem a repetir i sobretot a gaudir.

Santiago….allá vamos!!!

Pd. Ojo a la foto dels operaris…

Fer