Compartim autobús amb una colla excursionista de Santiago, són adults granadets, alguna fins i tot va amb bastó, però porten la natura a la sang! Serien la versió andinista de les lloques! :)
Arribem al Valle de la Muerte, des d´on veiem per primer cop un volcà que ens acompanyarà tots els dies, el Likan Kabur, que significa la montanya del poble en Cunza, idioma atacameny.
Un túnel artificial de pedra vermellosa en forma de serp, que recorda massa el Siq de Petra, ens amaga la magnífica vista d´aquest volcà que sembla escapat de la barrera muntanyosa que separa Xile d´Argentina, Els Andes.
Canviem de vall, ara som al Valle de la Luna. Sortim per veure “les 3 Maries”, una formació rocosa sortida de l´erosió de la pedra per l´aigua que va acompañar aquest espai fa molts anys. Ara és com un cementiri de sal, on veus les impremptes del temps en forma de cristalls.El sol comença a baixar, i nosaltres l´acompanyem en el seu viatge diari, tot pujant una gran duna que goberna un espai de sombres i colors càlids.
Som uns quants allà dalt, però el silenci ens uneix i ens separa de l´espectacle que els nostres ulls contemplen. En pocs minuts, els Andes i el nostre volcà, es tenyeixen d´un vermell sang que fa posar els pèls de punta.Amb la baixada del sol, també baixen les temperatures i els nostres peus, que desfan el camí.
Mir
