... de parada tècnica, al mig del no res, del bus que ens porta d’Uyuni a Potosí, contemplant la via làctea i el cel amb més estels que recordo, compensen els 25 bolivianos, els 45 minuts de retràs, i les 6 hores de trajecte amb un ‘traqueteo’ que no ens permet ni parlar entre nosaltres, més aviat ens fa pensar que l’autobús es desintegrarà en qualsevol moment.
I el millor és que aquest cel ens porta acompanyant des de la primera nit. Esperem que continuï.
Fer
divendres, 18 de setembre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Hola Fer y Mir. Un monton de besos. Espero que paseies los dias que os quedan estupendamente. Aqui todo muy bien, no envio fotos porque el comentario es anónimo.
ResponEliminaTu madre,jiji.
Jai Chucky!
ResponEliminaLa Mireia bien podría ser una reportera de Roites, tío a ver si te explayas más!
Muy interesante todo. Acuérdate de la arena.