I és que malgrat ens agradi la muntanya, els llocs perduts i les aventures... en el fons, som urbanites.
Escric des d’un tur-bus que fa la ruta Santiago – Valparaíso, i només això ja em sembla la glòria, soc incapaç de descriure les diferències entre els busos bolivians i això.

Vam dormir a Santiago i aquest matí hem anat a xafardejar per fora la Chascona, la casa de Santiago de Pablo Neruda, hem pujat fins al cerro de san Cristobal, a part de ser un agradabilíssim espai amb els andes al fons i convertit en una església a l’aire lliure on Joan Pau II va fer missa fa 25 anys, és el lloc amb les millor vistes de la ciutat, tones i tones de ciment als teus peus i també hem visitat part dels barris de Lastarria i Bellas Artes, barris universitaris, plens de joves, botigues, bars i restaurants pels que paga la pena perdre’s mirant les façanes i la gent. Després hem agafat el metro fins la terminal de bus cap a Valparaíso, on estem ara mateix...
Cases, ciment, bars, gent, metro... tot ha contribuït a que Santiago m’agradi una mica més, i és que com deia abans som urbanites.
Fer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada