Un dos tres Iquique!!!

Hem aconseguit dormir a un llit i recuperar les forces que els autobusos bolivians ens han tret a base d’hores, espants i mals moments. I ja de peu, novament a Xile, estàvem preparats per veure què ens ensenyava aquesta nova ciutat.

Tot i així, teníem deures a fer, després de veure la catedral situada just davant de l’hostal, ens posem a saber com baixaríem a Santiago. Com que els dies s’esgoten, i tot sigui dit, 26 hores més en bus, que és el que dura el trajecte Iquique - Santiago no estem disposats a fer, decidim mirar vols. Sabem que fins a tres companyies operen des d’Iquique, TAM, LAN i SKY, vist que SKY ens va donar un vol força barat anem a ella, ens ofereixen baixar a Santiago per 92000 pesos (120€) la veritat és que ens sembla massa car i ens tornem a sentir desafortunats, però amb la necessitat de baixar ràpid... estem a punt d’acceptar quan a l’últim moment pensem en preguntar a les altres companyies, total estan a prop. La Mir se’n va a LAN on li diuen que tots els vols a Santiago costen 192000 pesos (252€), menys mal que LAN té fama d’econòmica! Per la meva banda vaig a TAM a on em diuen que només fan vols internacionals, però que miri a PAL, a la plaça major del poble...

Surto corrents cap allà, però he de frenar al veure la majestuosa plaça, predominada pel color blanc i edificis recarregats, és força maca, però ja gaudiré d’ella després. Entro a l’oficina de PAL i em diuen que tenen un vol a les 20.20 per 48000 pesos (60€) li dic que vagi fent la reserva, mentre torno a sortir corrents cap el ‘meeting point’ amb la Mireia com si d’una etapa de Pekin Express es tractés... 15 minuts després ja tenim vol, i sobretot, que la astrugància del dia anterior ja ha quedat enrere.

Ja podem començar a explorar la ciutat, amb tranquil•litat, que tampoc dóna per tant, ens mirem la plaça Prat des de tots els angles possibles, la torre del rellotge, el teatre, i els ostentosos edificis que l’envolten, on destaca el casino espanyol, que si per fora ja era ostentós, els detalls moriscos barrejats amb quadres i estàtues del Quixot de l’interior ja ón d’un ‘lujo’ escandalós. Ens sentim com clients del Rick’s a Casablanca mentre ens fotem les botes al gran saló ‘espanyol’, una sensació curiosa però que vam tenir els dos a l’hora.

Després de dinar acabem de donar la volta al centre neuràlgic d’Iquique, que sembla tret del far west amb voreres de fusta i tot! Passem per tendes d’artesania local, on destaca un freak del reciclatge que es dedica a fer espases amb caps de peixos espasa, banyes de cabra i ostres de mar (sí, feien fortor). També entrem a un museu de la cultura indígena local, on tenen un parell de mòmies de ‘chinchorro’ (més antigues que les egípcies) i ens arribem fins a l’oceà Pacífic, deu n’hi do com

peta l’aigua per aquí, no veiem surfistes, però de ben segur que deuen estar a prop.

Ja de tornada, passem pel mercat d’Iquique, i encara ens queda temps de fer un últim cafè abans d’agafar el taxi que ens porta cap el vol direcció Santiago.

Fer