Hem pujat a una furgo nosaltres dos, una alemana mig malalta, però molt caxonda que parlava l´espanyol perfecte i una parella sossa d´holandesos, més el conductor/fotògraf i l´instructor…els dos mig empanats de la vida i dels porros que anaven fumant quan creien que no els vèiem…
La veritat és que ha sigut molt xulo, sobretot pel paisatge que ens envoltava…era curiós pensar que avui, nosaltres, sortiríem a un munt de fotografies de turistes que estaven fent l´excursió del Valle de la Muerte, i nosaltres teníem la perspectiva inversa del Siq…
Després d´una més que breu explicació del Sebastián, ens hem hagut d´encarar cadascú a la baixada més pronunciada de la tarda…la primera! Després, encara que continuàvem caient i sent incapaços de controlar la taula, sí que li hem anat perdent la por a la inclinació i deixant-nos anar a poc a poc…El resultat final: moltes “risas”, unes quantes nates, sense gens de mal, quilos de sorra a les sabates i…ups! una raja de 20 centímetres al pantaló del Ferran mentres anava fent el surf-in-Chile! Ell amb l´emoció del moment ni se n´ha adonat i vés a saber durant quantes baixades ens ha anat ensenyant els calçotets…jiji…
De tornada a SPA, una bona dona de nom Eli, que té una botigueta al final d´un restaurant anomenat El Paso, al carrer Caracoles, que és the place to be a San Pedro, li ha cosit i els hi ha deixat millor del que estaven aquest matí!
Ara estem destrossats, són només les 10 de la nit, però marxem ja a fer nones…ens acomiadem de San Pedro i comença el road to Uyuni…
Mir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada