“Es probable que el chófer se demore diez minutos” ens va dir el de l´agència…Eren les 4.20 i encara esperàvem la van juntament amb 3 brasilers que feien encara pitjor fila que nosaltres…clar que per tres persones de Rio, imaginar-se estar per sota zero era una tragèdia! La noia entra a buscar-me uns guants, de la pena que li faig, però no els tobava…en canvi el Ferran surt de l´hostal amb la manta del llit, per si de cas…
M´enxovo entre el Fer i un coreà amb cara de poca expressivitat, com quasi tots els asiàtics que trobem en els viatges, i intento dormir entre saltiró i saltiró…sort que és fosc i no veig el camí…
A quarts de 7 arribem al parc del Géiser del Tatio…on el guia, en Jaime, un home d´uns trenta anys, estudiant de geologia i apassionat de les pedres, ens comenta que avui no fa massa fred, només estem a -10ºC! Ens preguntem perquè ens hem hagut de llevar tant d´hora, i la resposta ve d´ell mateix: es veu que els géisers només es veuen al matí, per la inversió tèrmica. El seu màxim esplendor és de 7 a 9 del matí!
El paisatge és apocalíptic…veus tot de cossos passejant per les fumerades blanques i calentes que emanen de dins de la terra…entre el fred, la son i l´emoció, semblem tots plegats uns supervivents d´alguna catàstrofe al més pur estil de Battlestar Galactica!
Després d´un esmorzar amb el grup a base d´ous bullits al géiser i cafè amb llet escalfat en el mateix forat, ens porten a fer un banyet a unes termes...canviar-se abans, però sobretot després del bany, es converteix en una activitat d´alt risc... i més si no tens banyador, però l´experiència val molt la pena!
Baixem a San Pedro pels mateixos camins que les morrenes han emputxat les pedres durant milers d´anys...parem a veure flamencs, vicunyes i llames. Aprenem de l´existència del corion, la vegetació que cubreix aquesta zona: és una mena de matoll groguenc i molt resistent, que alimenta als camèlids altiplànics i que a mi particularment em recorda a tot de cabells despentinats. Parem a un poblet andí (Machuca), on provem un pinxo de llama deliciós i el Chachacoma, un tè amb propietats afrodisíaques i que a més a més va bé pel mal de cap i panxa...Per cert, Tatio significa l´avi que plora. Es veu en una muntanya la silueta de l´avi estirat que plorava quan l´aigua provinent de Bolívia passava per sobre la carena de la seva muntanya.
Ara hi ha una problemàtica amb el parc, ja que volen construir-hi una planta geotèrmica per donar energia i aigua a les mines de liti. Els atacamenys no estan d´acord en explotar els recursos de la pachamama. Esperem que la disputa acabi bé...
Mir i Fer
Hola Fernan y Mireia . Besos
ResponElimina