El nostre, en Jacinto, és un home vell. Només té cinquanta-sis anys, però la seva cara n´ensenya més. I no és d´estranyar un cop t´explica que ell tot i ser bolivià, als 12 anys va marxar cap a Xile per a treballar a una mina de sofre. El vam conèixer enfilat al sostre del jeep al costat de la garita que fa de frontera entre Xile i Bolívia, a Hito Cajón.Després de repartir-nos en els cotxes i esmorzar amb mate de coca per intentar reduir el mal de cap degut a l’alçada, marxem cap a la Laguna Blanca, la Laguna Verde i finalment els Géisers del Sol de la Mañana.
Al nostre cotxe, a part del Jacinto, tenim una parella sueca, en Per i la Johanna (de mare tailandesa) que estant donant la volta al món...quina enveja que fa aquest tipus de gent quan tu només tens les setmanes estàndards de la feina...i en Matthias i l´Stephan, dos amics alemanys que tot i que van amb un barret de colors pel mig del desert...són molt lindos.
Arribem a l´hostal al migdia, on dinem i tenim la tarda lliure. Com que no hi ha massa res a fer, els sis del cotxe decidim caminar fins a la Laguna Colorada...després de més d´una hora girem cua, doncs els quinze minuts del Jacinto se´ns allarguen massa...i l´udol del Wendigo ja fa massa estona que no ajuda a mitigar el nostre mal de cap...
Després de sopar i petar una estona la xerrada amb els nostres companys de viatge, decidim anar a dormir...quina nit més llarga ens espera, sobretot al Ferran!
Jo m´equipo amb 6 capes de roba al cos, dos mitjons i unes mitges, el pijama d´hivern, gorro, guants, sac de dormir, dues mantes i dos edredons...al cap d´una estona estic acalorada, però sobretot xafada pel pes de tota aquesta roba...
Tot i no haver passat fred, no hem dormit gens bé. El Fer porta una calipàndria important i s´ha llevat quatre cops per anar a tirar mocs...a la resta, la puna ens ha afectat molt més durant la nit i ens hem llevat tots queixant-nos de mal de cap i de sensació d´haver dormit poc i descansat menys.
Com que no hi ha cues per la dutxa (no hi ha aigua calenta) a les 8 estem tots esmorzats i amb les motxilles fetes, així que ens enfilem al jeep direcció la Laguna Colorada, que ahir ja vam mig endevinar...però no és fins avui, amb la llum del sol i apropant-nos-hi, que podem disfrutar-la amb tota la seva plenitud!
No sé si havia vist mai una combinació de colors tant espectacular: diferents tonalitats de rosat tenyeixen el llac que conté gotetes rosades en forma de flamenc, està envoltat d´un blanc que li dóna forma i d´unes muntanyes que el separen del blau intens d’un cel que només trenca la seva monotonia per unes taques blanques que conformen els núvols...
El dia segueix amb la visita a l´arbre de pedra, una formació rocosa en forma d´alga, escolpida al bell mig del desert, vàries llacunes més, el volcà Ollagüe i finalment la parada i fonda a San Juan, des d´on ara estem escrivint.
Demà és el gran dia...entrarem finalment al Salar de Uyuni...
Mir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada