Però no trobeu que l’últim dia, o potser les últimes hores d’un viatge tenen un regust agredolç? A mi em va passar ahir al arribar a Santiago en bus des de Valparaíso, el dia enfosquia, s’acabava, igual que el nostre viatge. Ha faltat temps i coses per veure, sempre és igual, però no t’hi acostumes... hauré de tornar, penses, però sincerament, aquest moment ara mateix queda lluny.
Tot i així, l’últim passeig sempre em resulta magnífic, i ahir a Santiago, encara em va agradar molt més, és una ciutat captivadora i màgica per passejar al vespre sense direcció fixa, plena de vida a molts punts de la ciutat.
Passem primer infinitat de tenderetes de venta ambulant, entrem a una llibreria i xerrem una estona amb el llibreter que ens orienta sobre literatura xilena actual, entrem al patio bellavista a fer un últim cafè, està molt més animat que el primer cop que vam entrar, es barreja gent que està fent un cafè, gent que fa l’aperitiu i gent que ja sopa, i és que a tot Xile, els horaris són molt amplis, i això és maco perquè li dona molta vida a la ciutat.
Després d’això, només caminem uns 100 metres, el carrer està a tope de gent, i ja veiem un lloc que ens agrada per sopar, i bé que l’encertem... passen de les 0.00 quan arribem a l’hostal esquivant joves, i no tan joves que estan de festa, una festa que dura fins la mateixa porta de la Ximba, la nostra darrera casa a Xile, encara hem de fer la maleta i el taxi ens passarà a buscar a les 5.30... dormirem poc però voldrà dir que hem aprofitat el viatge fins al final.
Comença el comte enrere pel proper...
Fer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada