Només arribar a la ciutat ja ens hi trobem bé, doncs la casa d’hostes que hem reservat per telèfon té una vibra molt bona…la porten una parella de francesos que no escatimen en donar-te informació pràctica de la zona...és l´hostal que m´agradaria tenir...unes quantes habitacions de colors, un pati interior, una cuina i un lounge pels hostes, i molta llum...Sortim a sopar, i seguim les indicacions donades a l´hostal, com que a l´Alliance Française no ens donen de sopar perquè passen de les 11, anem al Locot´s, un local-restaurant mexicà on sopem com dos reietons!
L´endemà, donem una volta per la Plaza del 25 de Mayo: està rodejada d´edificis colonials i modernistes, amb la Catedral que governa la cantonada nord-oriental; l´interior, en canvi, és ple d´arbres, de bancs, de fonts i de quioscs, però sobretot de gent que s´asseu a contemplar el dia, que passeja amb la família, que reposa de treballar netejant sabates o cotxes, que...
Agafem un microbús i sortim de la ciutat per anar a veure el Castell de la Glorieta, un palauet eclèctic que barreja estils europeus i àrabs. Va ser construït pels prínceps de Bolívia, una parella que va rebre el títol nobiliari de mans del Papa Lleó XIII per les bones obres que feien. Havien fet molts diners a les mines i després en bancs, però no van poder tenir fills, així que van començar a agafar nens del carrer per donar-lis allotjament, menjar i educació. Van arribar a tenir un orfenat amb uns quaranta nanos.
De tornada a la capital constitucional de Bolívia, tafanegem per un mercat local, on trobem de tot a molt bon preu...pugem a la plaça Recoleta per veure la posta de sol amb la ciutat de fons...després d´una pujada maratoniana per uns carrers força empinats, no tenim la nostra recompensa, doncs a dos quarts de set de la tarda el sol ja s´ha amagat...
L´endemà, després de fer tot els encàrrecs necessaris per poder marxar direcció Oruro, a mig camí de la nostra tornada a Xile, ens apropem al parc Simon Bolívar...ens sorprèn l´ambient que es respira al carrer...és 21 de setembre, el primer dia de la primavera (austral) i també el dia de l´estudiant...per això el parc està ple de parelles i grups de gent jove que celebren l´arribada de la calor amb un tros de pastís o un gelat...nosaltres els acompanyem provant un deliciós tall de “pastís gelat” , una mena de merengue amb galetes!
Hi ha paradetes de llibres, i després de rebre una altra negativa a la meva demanada del petit príncep en quechua, ens comprem un diccionari d´aquest idioma.
Visitem la rèplica del santuari de Lourdes, propera al parc, que la princesa de la Glorieta va fer construir després de conèixer l´original en un viatge a França. Hi ha una noia asseguda als darrers bancs, porta una llibreta, sembla que estigui estudiant...la veritat és que es respira una tranquil•litat meravellosa en aquesta església a l´aire lliure...
Després de dinar al pati de l´institut francès, ens apropem a l´església de Sant Felip Neri. L´entrada és a través de l´escola contigua, i tot i que no podem visitar l´església per dins, doncs les porteres no tenen la clau, l´entrada ens dóna dret a pujar al terrat i disfrutar de la vista per sobre les teulades de la ciutat...passem una bona estona mirant i buscant angles...L´última parada és el mirador de la plaça Recoleta...avui veiem la posta tot prenent un cafetó i un batut espaterrats en una de les tombones de la cafeteria que hi ha al costat dels arcs...és un d´aquells moments en que el temps es podria parar i tu somriuries...de tranquil, de feliç...
...Però són les 6 i 10 i sortim escopetejats escales avall...tenim uns vint minuts fins a l´hostal, on hem de passar a recollir les motxilles, després de treure diners d´un caixer, i agafar un taxi fins a la terminal, ja que el bus direcció Oruro ens surt a les 19.30.
Avui marxem de Sucre, però esperem tornar-hi algun altre dia amb més temps per passejar, per gaudir de les seves cases, dels seus temps pausats, dels seus patis o simplement per muntar una segona sucursal de la Dolce Vita, l´espai que ha sigut casa aquests dos dies.
Mir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada