¿Dónde está Walter?

“Última llamada para Walter Rodríguez para el vuelo con destino a Lima” aquesta frase ens rep a l´aeroport de Barajas i la sentim repetir mentres esperem que passi l´hora de retràs que el nostre vol pateix, degut a l’anulació d´un altre vol amb el mateix destí.
Tot i que no rebem informació de la companyia fins que comencem a embarcar, la gent no està nerviosa ni inquieta, molts estan agraïts de ser recol.locats a un vol que els torna a casa, i altres, com nosaltres, anem amb suficient temps de trànsit a Buenos Aires (4 hores) per no posar-nos encara nerviosos. Tot i que sempre fa una mica d´angúnia pensar el què pots perdre si les connexions no surten bé (nit a Santiago, vol l´endemà a Calama, excursió al Valle de la Luna) per això de vegades és millor improvitzar… 
Ara som a una cafeteria de l´aeroport de la capital argentina. El vol ha sigut prou bo, ens han donat de sopar i esmorzar (una mica escuet, però vaja), hem vist un parell de pel.lícules xorres i hem dormit unes horetes, despertant-nos tot sovint perquè ens penjava el cap i el coll ja se´n ressentia, o perquè algun nen plorava….però tot i això, no ens hem agobiat ni ens sentim especialment cansats.
Per entrar a Argentina ens han fet omplir dos formularis, un el típic d´entrada a un país, el segon, un de salut, preguntant per símptomes de grip i llocs visitats en les últimes setmanes. Al baixar, un senyor vestit amb bata blanca, ens recollia els formularis. Jo he fet algun estornut, però m´amago al passar pel costat de les autoritats, no fos cas que em col.loquessin un morrió o pitjor encara, ens posessin en quarantena.
M´acomiado, que ha arribat el meu cafè amb llet amb 3 facturas (croissants) amb dulce de leche, mentre em pregunto, on serà en Walter Rodríguez?

Mir